No és fàcil evitar de fer analogies o
comparances entre les circumstàncies de la realitat que vivim —o que coneixem—
i allò que llegim que parla de manera més general o que parla de temps i llocs
diferents als nostres. De fet, aquestes analogies són una bona eina per
entendre o jutjar el nostre present i a través dels quals els grans savis de
tots els temps ens poden il·luminar.
Per això es fa difícil no pensar en el
nostre present social i polític tot llegint un passatge de la lliçó inaugural de
Roger Chartier a la càtedra Escrits i cultura a l’Europa moderna del College de
France, Escoltar els morts amb els ulls,
dictada ara fa dos anys.
Chartier parla de l’adquisició de
l’escriptura per part dels més febles i l’enfrontament que això suposà amb el
poder que tenien els poderosos sobre l’escriptura; poder, per altra banda,
sovint fundat en l’escriptura. I cita Vico que deia, ja el 1725, que
l’adquisició de l’escriptura per part de la majoria de la població (l’alfabetització)
porta al capacitat de fundar “la facultat dels pobles de controlar la
interpretació donada pels cabdills a la llei”.
2009. Europa, Àsia, Amèrica, Àfrica, món
occidental, món oriental. No som altra cosa que analfabets, desalfabetitzats
que no tenim cap capacitat real de controlar la interpretació de les lleis que
nosaltres mateixos ens hem atorgat per a regir-nos a nosaltres mateixos. Tantes
revolucions i tant de progrés per acabar com en els temps de foscúries (Però...
han marxat mai aquests temps?)
10 - 09 - 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada