No fa gaires anys, allò que importava,
l’objectiu vital era viure l’instant, gaudir l’ara i l’aquí amb totes les
possibilitats i totes les forces. I potser encara ho és, però això s’acaba.
L’ara i l’aquí estan desapareixent de
l’existència i de l’experiència. L’experiència del real és substituïda per la
de la ficció, que es viu més intensament que la realitat.
Es va pel món, per la ciutat o al mig
de la natura, amb auriculars, aïllant-se dels sons que conformen i expliquen el
món. Es viatja fixant els ulls en la ficció d’una pantalla i oblidant el lloc
on s’és. Les experiències físiques i sensorials ja no són les de l’entorn sinó
les que ens procuren les ficcions.
La vida esdevé cada cop més una
activitat adreçada no a la vida mateixa sinó a un imaginari irreal: vídeos,
films, vídeojocs, música, xarxes...
Una música, sovint amb paraules, que no
deixa pensar ni reflexionar; unes ficcions controlades i controladores; un
imaginari que fa oblidar els problemes reals i el propi lloc en el món i els
compromisos; unes xarxes un que empenyen a viure no pas l’experiència sinó la
seva repercussió en els altres...
Hi ha molt d’escrit i reflexionat sobre
els mecanismes de control social, però sembla que només ho han llegit i entès
els controladors.
publicat el 04 - 12 - 2015