contra

No són noves les actuacions tan extremament viscerals contra la llengua i la nació que darrerament es veuen als Països Catalans. Fa segles que duren, però ara s’han radicalitzat, no es dissimulen i es mostren amb una fatxenderia i una arrogància que fan pensar en els moments més cruels i desfermats d’aquest intent d’aniquilació (Felip V, Primo de Rivera, Franco...).

Que això tingui lloc en un sistema democràtic hauria de fer reflexionar a la població i als polítics. I també ens (i els) hauria de fer reflexionar el fet que els polítics d’un sistema democràtic siguin del tot sords al poble al qual haurien de servir i que actuïn contra seu.

I ens (i els) hauria de fer reflexionar que el discurs i les actuacions de la política vagin en direcció exactament contrària al discurs i les recomanacions dels entesos (sociolingüistes, historiadors, pensadors...).

I ens (i els) haurien de fer reflexionar totes i cadascuna de les atzagaiades, d’actes i declaracions aberrants que fan molts polítics, impunement i sense cap vergonya.

El problema és que tothom hi reflexiona, menys ells. O sí. Potser ja hi han reflexionat, saben exactament el que volen i per això actuen i parlen com ho fan. Aquest és el gran problema: potser no són curts sinó genocides (i alhora suïcides).

05 - 04 - 2012