No cal, potser, un panegíric de Víctor
Mora. La seva mort l’ha fet ressuscitar de moltes memòries, i és natural que el
focus d’atenció n’hagi estat “El Capitán Trueno”, la seva creació més popular.
Això n’ha desbancat dos aspectes fonamentals:
l’obra narrativa i el compromís polític.
Autodidacta, al retorn de l’exili per
la mort del seu pare, amb deu anys es posa a treballar. Lector voraç, acaba de
guionista a l’Editorial Bruguera. La militància al PSUC el porta a la presó i a
l’exili a París (1963 - 1968), on inicià la seva activitat literària.
Mai no deixà el compromís social i la
lluita política, sempre presents en les seves novel·les, un dels millors
retrats de la societat catalana en temps de dictadura i de resistència al
feixisme; el retrat dels perdedors en el món de postguerra. I des de París publica
entrevistes a intel·lectuals com Aragon o Lévy-Strauss.
“Naturalment” algunes de les seves obres no passen la censura i s’editen en francès a París, i un llibre sobre el 68 francès és destruït per la policia franquista.
Els seus darrers contes marquen un camí
diàfan per a les noves narratives, i es compromet en la literatura juvenil i en
la ciència-ficció més documentada.
Un home íntegre, compromès, discret. Un
heroi sense capa ni espasa.
publicat el 26 d'agost de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada