No se m’acut què pensaran els humans
que d’aquí uns decennis consultin hemeroteques i vegin que en conferències,
simposis, taules rodones i tota mena de reunions els seus avantpassats –és a
dir, nosaltres− lluïen a les taules uns recipients petits de plàstic que
contenien aigua.
Les ampolletes d’aigua són presents a
totes les taules i faristols de la majoria d’actes socials, culturals,
polítics, esportius... I no són precisament una meravella estètica, com no ho
són els gots de plàstic que sovint les acompanyen.
On són els caps de protocol, els caps
de premsa, els assessors d’imatge i tota la gent encarregada de vetllar per
allò que es mostra? On és la consciència ecologista i de sostenibilitat? On és
el bon gust? On és el sentit del ridícul? (Grans personalitats bevent a morro.)
Un got de vidre. Simplement. I, si cal,
un gerro: La imatge (i l’exemple) canvia radicalment.
Però, és clar, el món no deu estar
preparat per aquestes coses. Tots aquests espais, ultrapreparats tecnològicament,
no estan preparats per tenir una pica on rentar gots ni un armari on
guardar-los.
És més fàcil llençar (vés a saber on)
ampolles mig plenes i gots de plàstic.
Quan els nostres successors vegin
aquestes imatges, no se m’acut què pensaran. O sí.
publicat l'11 d'agost de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada