Públic i públics

No és d’estranyar, segurament, que en la programació de L’Atlàntida, les actuacions de “El mago Pop”, previstes per al mes de maig, s’hagin hagut d’ampliar de tres sessions a cinc i les entrades estiguin pràcticament exhaurides. 

Un encert de programació? Sí. Un reconeixement a la qualitat del mag? També. Però més enllà d’això aquest fet ens hauria de fer reflexionar sobre els hàbits de la nostra societat com a espectadora o “consumidora” d’espectacles i de cultura en general. Reflexionar i actuar.

És evident que la major part del públic hi haurà estat cridada per la popularitat mediàtica del mag. Res d’estrany; passa el mateix amb el teatre protagonitzat per actors amb presència televisiva.

Públic que mai no hauria anat a teatre o a una sessió de màgia hi va per influència i pressió indirecta dels mitjans. Tornarà mai al teatre? Li serà prou atractiu com per tornar-hi en una sessió amb protagonistes que li siguin desconeguts?

Aquesta és la pregunta. I la tasca; no només dels programadors, sinó dels actors mediàtics i dels espectadors habituals, que desitgem una societat més culta i, per tant, més lliure, més autònoma, més lliure de la pressió mediàtica i de les influències de la publicitat i, sobretot, oberta a allò nou o desconegut.

 publicat el 27 de gener de 2017