No gaire lluny de la Casa de
Convalescència, mentre divendres passat s’hi celebrava la “Jornada sobre la
recuperació de la memòria històrica a Osona”, jeien un pilot de runes del que
havia estat l’edifici número cinc del carrer del Bisbe Morgades.
Molta gent recordarà que allí hi havia
hagut un taller mecànic i un garatge (“Garatge Alier”). Menys gent recordarà
l’arc de la portalada, de maons i amb un aspecte modernista, i la dovella
central, amb una inscripció gravada, que aquell dia també era per allà, mig
sepultada entre la runa.
Però ja pràcticament no hi ha record
que aquí hi havia hagut Can Gatxa. Jaume Ayats en parla a Cantar a la fàbrica, cantar al coro (Eumo 2008). Una taverna i
magatzem de vins, l’amo de la qual, cap als anys trenta, un tal Sala, era el
corresponsal del diari republicà i anticlerical El Diluvio. S’hi reunien colles d’obrers (com els del Tint) per
xerrar beure i cantar cançons republicanes i atrevides. Un espai amb el seu
lloc en la història de la ciutat.
La memòria de la ciutat és (també) la
d’aquests llocs, la d’aquesta gent, la d’aquestes idees, la d’aquestes vides.
Preservem les pedres grosses de la
història, però se’ns n’escapen la grava i la sorra. I sense grava ni sorra mal
va l’edifici de la memòria.
publicat el 2 de juny de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada