No se saben encara els resultats de
la selectivitat. Fa falta que un exèrcit de voluntaris (cobrant) corregeixin a
una gran velocitat grans piles d’exàmens d’alumnes dels quals no coneixen res
de res.
Uns exàmens que no donaran compte
dels coneixements i aptituds que l’alumne té per cursar una determinada carrera
universitària, sinó que només mostraran l’habilitat que ha tingut per respondre
aquelles qüestions concretes en aquell dia i a aquella hora, i cap de les
competències que de debò necessitarà en els seus estudis universitaris.
I mostraran també no pas la qualitat
pedagògica i didàctica dels professors, sinó l’habilitat que hagin tingut per
donar als alumnes uns mètodes per passar aquestes determinades proves.
Els correctors no es podran deturar
a pensar les raons d’una resposta determinada; només podran aplicar la regla de
si s’ajusta o no a la resposta preestablerta. (Ai dels alumnes del professor
que estigui més avançat que els llibres text en formació i lectures, o que hi difereixi
amb raó!). I més: alguns aplicaran la seva personal i intransigent visió de les
coses com a veritat única.
Fa anys que sabem que són unes proves
obsoletes i inútils, però es van conservant com són.
Els mals menors poden acabar en
infeccions mortals.
Publicat el 16 de juny de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada