Música i prou?

No dubto ni una mica de la gran importància de la música en l’espectre cultural de Vic i Osona. Hi ocupa, certament, un lloc de primer ordre, amb l’Escola i Conservatori, la programació de L’Atlàntida i tots els músics al capdavant (i sense oblidar els referents històrics).

Però fa una mica de por l’afirmació taxativa de la regidora de cultura de l’Ajuntament de Vic: “Vic és música”. D’acord. Però la ciutat ha estat, és i ha de ser també una potència en altres llenguatges artístics.

Vic és literatura. Des dels inicis, i amb una presència més que notable des del XIX, la comarca ha anat donant a la literatura noms, iniciatives i publicacions fonamentals.

Vic és teatre, i amb noms i institucions importants i imprescindibles per al teatre a Catalunya, sobretot a partir dels anys cinquanta.

I és arts visuals i és disseny. Només cal repassar realitats, creadors, gestors, crítics i institucions.

I és dansa. I és fotografia i cinema i imatge. I és, sobretot, cultura entesa com a unitat indestriable d’expressions.

En tots aquests llenguatges (com a mínim) Vic i Osona han excel·lit i han contribuït altament a la cultura catalana i ho han de seguir fent. I cal apostar per altres llenguatges, i pels que han de venir.

Que la música no ens amagui el bosc.

publicat el 13 de gener de 2017