Com els ho explicaran?

No ens ho podem imaginar. Com ho explicaran als seus? A la parella, als fills. Com ho explicaran demà als néts? Els ho explicaran? Gosaran? Gosaran fer-ho sense vergonya? Amb quina expressió de rostre tornaran a casa?

Quan les cròniques i la història parlin d’aquell dia, què diran? Davant les fotografies i les filmacions, gosaran dir que ells eren els uniformats de negre? En tindran prou, els seus, amb allò de “l’obediència deguda”? En tindran prou ells? En tenen prou avui? Els justifica? Estan tranquils havent fet el que han fet? 

Què devien pensar quan, protegits i armats fins a les dents, pegaven a gent indefensa que deia “som gent de pau”, quan arrossegaven una àvia per terra, quan disparaven contra la gent, quan robaven urnes i ordinadors? I quan assaltaven les escoles que els nens estimen o destrossaven poliesportius i centres cívics? Què en pensen ara? Com veuen això d’atacar amb violència una gent que volia votar pacíficament? Què pensaven quan es feien aquella foto de grup un cop acabada la “feina”?

Després de les barbàries del XX s’ha dit i escrit que l’humà que exerceix la violència de la manera com ho hem vist fer, només pot fer-ho quan considera que l’altre no és humà, que si ho pensés no ho faria. I això fa rumiar molt.

publicat el 6 d'octubre de 2017