No cal anar gaire lluny a buscar
exemples per a reorientar el nostre sistema educatiu. Ben a la vora en tenim
un.
Mentre aquí desapareix aquesta
matèria, a França la pregunta de filosofia continua essent una fita del batxillerat
i de molts alumnes. Lluny de demanar-los memoritzar, se’ls demana pensar, i
pensar amb els grans pensadors, que és l’objectiu de la filosofia.
Aquest any el tema ha estat: “Tot el
que tinc dret a fer és just?”. Altres opcions eren: “Es pot fer un mal ús de la
raó?”, “N’hi ha prou amb observar per a comprendre?” o “Una obra d’art ha de
ser forçosament bonica?”. L’alumne té quatre hores per pensar i exposar les
seves reflexions i conclusions emparant-se en els coneixements adquirits.
La pregunta i les reflexions són trending topic i motiu de discussions
serioses a les xarxes socials, molts alumnes recorden per sempre aquesta
experiència, i són molts els qui demanen la seva prova per a conservar-la.
Potser és per això que la filosofia
té un paper important en la vida quotidiana a França, hi ha filòsofs molt
populars, amb un gran nombre de seguidors a les xarxes i que apareixen sovint
als mitjans sense renunciar al rigor.
És evident que estem molt lluny
d’això. I, molt pitjor, que anem en direcció contrària. Cap a on?
publicat el 30 de juny de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada