No és només el títol d’aquesta columna.
Aquests dies l’etiqueta #OnÉsLaCultura acompanya una colla d’articles,
comentaris, piulades i notes en relació a la progressiva desaparició de la
cultura en les programacions de la ràdio i la televisió públiques.
No cal justificar que en aquest país
les emissores públiques han de mimar i potenciar aquests continguts, i més quan
ja hi ha emissores privades que cobreixen les necessitats més generalistes d’entreteniment
i oci.
No reproduiré els sòlids arguments de persones
com Isabel Sucunza, Bernat Ruiz Domènech, Núria Punsoda, Sebastià Bennasar o Bernat
de Déu, ni les seves contrarèpliques desemmascaradores a la resposta del
Director General de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Voldria fer
només dues recomanacions:
Una: que
llegeixin aquests articles. Es poden trobar amb una fàcil recerca a les xarxes
(o al blog First Swimming lesson, a Nació Digital o a Núvol.com).
Dues: que reflexionin sobre l’actitud de
Saül Gordillo, Director General de la Corporació, que no accepta cap crítica ni
obre cap diàleg, inventant malabarismes per a justificar la seva opció.
Reflexionem sobre quin concepte té de Cultura el cap dels mitjans de
comunicació a Catalunya i quin tracte li dóna en la seva comesa.
publicat el 9 de setembre de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada