No saben, segurament, els qui la pronuncien,
l’afirmació real que hi ha rere aquesta frase: “Sóc lliure d’escollir i escullo
això perquè és el que m’agrada”.
Quan una elecció es fa sense
informació, sense conèixer totes les possibilitats de tria i sense una educació
prèvia, mai no pot ser una elecció lliure. I la realitat és que en la nostra
societat la majoria de decisions sobre el gust són preses sense que hi hagi cap
requisit que la faci una elecció lliure i conscient.
En general, l’accés a la informació
sobre allò que es produeix en música, en cinema, en literatura, en teatre o en
altres expressions, està absolutament restringit a allò que interessa als grans
productors, aliats dels mitjans de comunicació. La majoria de produccions i, no
cal dir, les més innovadores, crítiques i arriscades queden del tot
silenciades, no es coneixen.
Per altra banda, on es pot trobar una bona
educació sobre el gust o els llenguatges estètics? Pràcticament enlloc. On és,
doncs, la llibertat d’elecció?
La frase “Sóc lliure d’escollir i
escullo això perquè això és el que m’agrada” amaga la frase veritable: “Sóc
esclau del sistema i m’han fet creure que això és el que m’agrada i, pitjor
encara, estic convençut que és el meu criteri personal i lliure”.
Publicat el 6 d'abril de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada