Biblio...què?

No diré noms ni concretaré. Fa pocs dies fullejava l’edició de la correspondència d’un dels més grans poetes i intel·lectuals catalans amb un seu amic. Les darreres cartes del poeta estaven datades a un poble de la comarca d’Osona.

Recordava que havia comprat el llibre de segona mà i vaig veure que aquell exemplar havia pertangut precisament a la biblioteca pública d’aquell poble, que l’havia descatalogat i venut (o regalat) per considerar que no els era prou interessant.

Fa anys vaig comprar Dotze mestres, de M. Serrahima, (“un assaig imprescindible per a l'estudi de la prosa catalana contemporània”, diu la crítica). Era un exemplar també descatalogat d’una biblioteca de la comarca. Setmanes més tard s’anunciava amb gran rebombori i alegria que sortia una reedició d’aquest llibre imprescindible i introbable des de feia anys.

Que les biblioteques descataloguin llibres i se’ls treguin de sobre és, malauradament, un fet comú. Falta espai i s’ha optat per aquesta dràstica i irreversible pràctica (molt més que discutible, dit sia de passada). Ara bé, amb quins criteris? 

Per a molts, alguns dels criteris amb què actuen les nostres biblioteques són ben dubtosos, i els seus objectius reals no ens són gens clars. Aquest només n’és un exemple.

publicat el 23 de setembre de 2016