Adoberies, ACVic, etc.

No és la primera vegada que ACVIC posa la mirada a les Adoberies. Fa pocs dies, per segon any consecutiu estudiants, arquitectes i urbanistes van centrar les seves reflexions, anàlisis i propostes a repensar-les dins la QUAM, un dels programes estrella internacionals d’ACVIC dirigit per Ramon Parramon, en col·laboració amb el Màster sobre paisatge i patrimoni que dirigeix el reputat i innovador geògraf Francesc Muñoz a la UAB. 

En la presentació de les conclusions es van posar de manifest el rigor, la creativitat i el realisme del treball dels participants vinguts d’arreu del món.

A partir d’aquí vénen reflexions i preguntes, una de les quals és: De quina manera l’Ajuntament de Vic tracta ACVIC (un centre públic amb alta participació municipal)? De quina manera tracta un Centre que li ofereix tants regals com aquest?

Fa l’efecte que ACVIC és un estrany per a molts membres del consistori, i sembla que ni el mateix Ajuntament no se’l mira amb els ulls amb què hauria de fer-ho. Des de l’art, el Centre actua en pedagogia i educació, integració social, urbanisme, interacció amb el barri, en projectes internacionals...

Però els esforços per sobreviure li són excessius. Si amb tantes dificultats fa el que fa, què no faria amb un tracte més just?

Publicat el 4 de novembre de 2016