De Cine Club Vic

No han faltat elogis a Cineclub Vic en motiu del documental de Miquel Pérez i Quim Crusellas que en repassa la història amb testimonis impagables de fundadors, expresidents i membres de totes les juntes. Un documental excel·lent, cinematogràficament impecable, ple de registres, sorprenent i que acompleix amb rigor la seva funció testimonial i històrica.

Indubtablement, el paper que des de 1957 ha anat exercint Cineclub Vic ha estat fonamental per la vida cultural i política de la comarca. D’això, tant el llibre de S. Ponce, J. Ylla-Català i M. Pérez, La pel·lícula del Cineclub, com el documental, en donen prou compte.

Però m’agradaria remarcar un altre aspecte de la seva influència, més individual i, pet tant, més difícil de valorar i quantificar.

Hi ha molta gent a la comarca, molta, a qui les sessions de Cineclub −una de concreta, unes quantes o les programacions en general− han servit per a obrir nous camins estètics, polítics, ètics, de llenguatge... La formació que Cineclub ha donat, la influència que ha exercit, és molt més notable del que es podria imaginar i va més enllà del cinema, de la política, de la cultura, de l’estètica... Per mitjà de cada individu ha arribat a àmbits que ni sospitaríem. I això demana encara més agraïment.

Publicat el 10 de febrer de 2017