No hi ha pràcticament cap problema de
la societat que no es vulgui solucionar a través de l’escola. Hàbits
alimentaris i de salut, comportament cívic, circulació vial, relacions de
gènere, rols domèstics, relacions intergeneracionals, educació social,
conductes racistes, economia personal, hàbits sostenibles, gust artístic i
literari... fins i tot “emprenedoria” (!)
Sembla que qui proposa això no conegui
les funcions real de l’escola, la família i la societat.
I sembla també que no
conegui el món on viu. Un món on el valor de l’escola en la majoria
d’adolescents i joves és mínim; on l’escola és un tràmit pesat, sense cap
relació amb la vida i a oblidar diàriament.
Però, sobretot, sembla oblidar que qui
més influeix en els nostres joves no és l’escola, sinó una gran quantitat
d’agents ocults que ningú no controla i que acaben essent la base de
l’educació.
Els valors i les idees les donen, entre
altres, pel·lícules, lletres de cançons (i músiques), videoclips, youtubers,
instagramers, influenciadors, llocs web, xarxes socials, programes de televisió
i sèries, jocs de realitat virtual, “famosos” dels mitjans de comunicació...
Aquests són els educadors reals dels
nostres joves, i els qui forgen la societat del demà. I això sí que fa por.
publicat el 24 de març de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada