No entendrien res els nostres
avantpassats si veiessin la gent anant a comprar garrafes i ampolles d’aigua en
les quantitats en què es fa. I tampoc no ho entendria la major part de població
del món. I és que realment costa d’entendre. I si es veu com a normal és que
les coses no van gens bé.
Que ens haguem acostumat a anar a
comprar l’aigua vol dir que acceptem que la que ens serveix la xarxa no té prou
qualitat, i en lloc d’exigir-la ens resignem i paguem dues vegades.
Vol dir que acceptem passivament que
totes les fonts són insalubres.
Vol dir que acceptem que unes
empreses privatitzin l’aigua de les fonts on anaven a buscar-la els nostres
avis i en facin negoci; les mateixes empreses que s’ocupen de dir-nos que
l’aigua de l’aixeta no és bona i que la seva és la més pura del món.
Vol dir que ja ens està bé la
contaminació que suposen milers i milers de garrafes i ampolles que han servit
ben poc.
En definitiva, aquest hàbit en el
consum de l’aigua és un dels símptomes més evidents de la poca consciència
ecològica, del poc contacte amb la natura, de com ens rendim a la publicitat,
de com acceptem la privatització de béns públics, de com acceptem tot allò
inacceptable. I, pitjor encara, en nom del que ens sembla que és “la vida d’ara”.
publicat el 25 d'agost de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada