No
puc encara entendre per quines raons, en el mural de Vic dedicat a Ovidi
Montllor, al famós refrany “o juguem tots o estripem la baralla”, s’ha canviat
el “tots” per “totes”.
Pensava
que després de tants advertiments de filòlegs (com, sobretot, la Carme Junyent,
la Neus Nogué o en Pau Vidal) ja ens havíem curat d’aquesta “comèdia”. Però es
veu que encara no. Sobre aquest punt remeto tan sols a una entrevista a C.
Junyent a vilaweb.cat el 30-10-2013, o el seu article d’aquest 20 de juliol. Reivindicar,
sí, però també voler saber.
Més
raons encara. És que els “humans de gènere masculí” ja juguen tots? I a tots
els jocs? És que l’Ovidi (o qualsevol persona) els discriminaria de reivindicacions
com justícia, participació o igualtat? Així doncs, per què només “totes”?
Una
altra qüestió: reivindiquem l’Ovidi poeta, però li destrossem el decasíl·lab modèlic
i en fem una desferra. Ell sabia bé que el vers perfecte, ben ritmat (de tons,
música i sintaxi) no ho és només formalment, sinó que la rotunditat i precisió
del concepte es basen i es reforcen en aquests aspectes formals.
O
amb el canvi es pretenia reivindicar com a genèrica la forma femenina de
l’adjectiu? I la llengua, què? La llengua també fa la revolució, però no si li anem
en contra.
publicat el 31-07-2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada