No
hi deu haver gairebé ningú que ara mateix no hagi sentit parlar de la catàfora.
Les proves de selectivitat l’han portada a l’estrellat mediàtic.
I
heus ací que aquest rebombori ens pot il·luminar sobre tot això del nostre
entorn cultural:
Un
ensenyament que fa que una definició puntuï un punt sobre els deu de
coneixement lingüístic, i no pas el veritable domini de la llengua, ni que
sigui en l’ús d’aquesta forma gramatical.
Uns
mitjans de comunicació que, sense cap informació ni cap vergonya, s’entesten a
qualificar la catàfora de “figura literària” o “figura retòrica” al costat de
la metàfora o la metonímia, quan és un ús habitual de la llengua i del
significat: un element lingüístic que s’anticipa a aquell al qual substitueix.
Uns
mitjans de comunicació que cada any fan de les proves de selectivitat notícia
de primera plana, i cada any amb les mateixes paraules, imatges i reportatges,
sempre intercanviables.
Uns
mitjans de comunicació que només parlen d’educació quan hi ha alguna notícia
(sempre relacionada amb la política o a l’administració), però pràcticament mai
no es preocupen de com funciona realment l’ensenyament en aquest país.
I
una població en la qual, després de tant de soroll, poca gent sabria definir la
catàfora famosa.
publicat el 19-06-2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada