No
existeix una “cultura d’elit”. Ras i curt. Allò de l’“alta cultura” no
resisteix cap anàlisi cultural ni política una mica seriosa. No hi ha cap
assagista o crític –d’esquerres− que en defensi ni l’existència ni la
necessitat.
Qui
parla de “Cultura d’elit” està defensant un model de societat classista i
inamovible. Està condemnant les classes culturalment desfavorides (això sí que
existeix) a seguir-ho sent sempre. Està dient que no tots els humans son iguals
i que alguns no estan dotats per emocionar-se o fruir amb segons quines obres.
No
existeix la “cultura d’elit”, sinó societats –i polítiques− interessades a
mantenir divisions culturals (i econòmiques, i socials). Ja ens va ensenyar
Gramsci el paper de la cultura en els mecanismes de l’”hegemonia” de les
classes dominants. I també sabem com la cultura ajuda a pensar (i a fer
revolucions).
El
que existeix és una pressió absoluta i de totes bandes per no deixar que tota
la societat tingui l’educació, l’oportunitat i, sobretot, les ganes d’accedir a
la cultura més rica i profunda, la que trasbalsa, la que fa pensar –i riure i
plorar− de debò.
Parlar
de “cultura d’elit”, parlar d’”alta cultura” és establir barreres, és anar
contra la cultura, contra la societat i contra la persona.
publicat el 9-10-2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada