No
queden clares encara les configuracions de la majoria d’Ajuntaments, però ja
s’han pogut veure els primers moviments de cara als possibles pactes i als
repartiments de regidories.
En
aquestes qüestions la tendència cada vegada més clara és la nul·la importància
que es dóna a obtenir la direcció o coordinació de la política cultural d’una
ciutat o d’un poble. És evident que hi ha uns “punts forts”, com poden ser
hisenda, governació o urbanisme, però també és ben palès que en les estratègies
de poder la cultura no compta per a res.
Tot
allò que sempre es diu de la cultura com a eina vertebradora de la societat,
com a element cohesionant, com a senyal d’identitat, com a aglutinant social,
com a base de la convivència i de la integració, com a constructora de futur,
com a fonament de la nació... Tot això, on queda?
Al
costat d’aquests discursos, la realitat és que en la majoria d’ajuntaments del
país (gairebé en tots) la regidoria de cultura no és gens cobejada ni ningú
lluitarà per a tenir-la; al contrari, són els escorrialles que sovint van a
parar a aquell regidor que hi té alguna relació, a vegades anecdòtica o
risible, i ni es planteja que pugui existir una veritable política cultural.
I
la cultura es fa des de baix. I així ens va.
publicat el 5-06-2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada