No
ens estranyi que la majoria de programes electorals no diguin gaire res. Al
capdavall, fets de bones intencions vagues, sols ens n’arriben resums
publicitaris.
De
tota manera, en les polítiques culturals municipals és preocupant la vaguetat i
la manca d’idees i de compromís. Llocs comuns, propostes adotzenades i cap
projecte sòlid, cap línia d’acció concreta, cap disseny de futur; ni cap estudi
previ de la realitat, cap anàlisi de les “polítiques” realitzades i els seus
resultats. Ni cap proposta engrescadora, parcial o global. Ni tampoc cap
articulació comarcal; i en un territori que tots qualifiquem (hipòcritament?)
de comarca-ciutat.
És
més: els qui pretenen governar Vic ignoren les reflexions i propostes que s’han
realitzat des de les institucions sobre política cultural a la ciutat i a la
comarca.
Tothom
coincideix a dir que la cultura és un eix social i polític fonamental, però els
fets contradiuen aquesta idea. O no interessa la cultura o no interessa el país
(o cap dels dos).
Mentrestant,
allò que anomenen “el teixit social” (per no dir-ne el que és: “la ciutat”, “el
poble”, “la gent”, la realitat) va esmerçant esforços a construir la cultura,
rebent sovint dels poders públics tan sols ignorància o uns copets a
l’espatlla.
publicat el 22-06-2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada