Som el que fem

No n’hi ha prou de tenir bona voluntat i bons desitjos, de pensar les coses, de tenir bons propòsits. “De bones intencions l’infern n’és ple”, diuen, perquè allò que no es realitza no existeix.

Són moltes les persones que creuen que una bona cosa, i fàcil, que es pot fer per a contribuir a un món més just és treballar amb una banca de proximitat, cooperativa, ètica, que no usi els diners per a vés a saber quins negocis; és confiar la gestió de les nostres comunicacions (telefonia, internet...) i subscriure la nostra energia (gas, electricitat...) a empreses també de proximitat, “netes”, que respectin el medi ambient, cooperatives. Molta gent pensa així, sí.

Però quan en una conversa es parla d’aquesta qüestió, la majoria de comentaris que se senten són del tipus: “Ostres, sí; ho he de fer.”, “Ja ho he mirat; hauria de canviar-me.”, “Ai, encara no me n’he ocupat.”, “És que no trobo mai el moment; ja ho faré.”, “Sí, ja ho hem dit, que hauríem de canviar.”, “A veure si un dia d’aquests...”, “M’hi he de posar, i tant!”.

Aquestes empreses donen absolutes facilitats per a associar-s’hi; més fàcil ja seria impossible. No obstant i això, encara se senten molts comentaris així un dia rere l’altre.

Pensem el que pensem, som el que fem.

publicat el 16 de novembre de 2018