Manuel Veiga

No n’havia dit res pràcticament a ningú. Només quatre persones sabien de la malaltia que durant deu anys l’acompanyà secretament. Un capteniment, segur, donat per la seva gran discreció i aquella elegància d’esperit (i de formes) connatural en ell. Al final, just encetat l’any, el càncer ha pogut més.

Manuel Veiga era un veritable home de teatre. Actor sempre eficaç, va treballar amb els grans directors i en moltes sèries de TV i en pel·lícules. La seva faceta de dramaturg, tan brillant com discreta, li va fer guanyar premis i prestigi aquí i a l’estranger.

Fascinat per la cultura gitana, on tenia grans amistats, va escriure peces com “Jar”, un intens i bellíssim homenatge a Carmen Amaya, o la darrera, “Siempre a la verita tuya”, colpidor monòleg d’un emotiu personatge, “palmero” de Lola Flores, totes dues interpretades per ell.

El 2014 va publicar “Els altres Candels”, una peça teatral escrita a partir de l’obra de Candel, un dels protagonistes de la qual vindria a ser un alter ego de l’escriptor, a qui Veiga estimava i admirava.

Amb ell se’n va un actor i autor estimat i respectat, un doll d’humanitat i de saviesa teatral i humana, un amic fidel, una rialla i una bona conversa sempre a punt, un tros del nostre teatre, de la nostra vida.

publicat l'11 de gener de 2019