No sóc
assidu d’aquests llocs que ara es diuen “Parc de Nadal”. Però és ben cert que
hi domina una inèrcia que sembla difícil de vèncer. Any rere any en centenars
de pobles es repeteixen de manera inconscient i sense gaire imaginació uns
patrons que en la majoria de casos estan ben lluny d’adequar-se a les
polítiques que segueixen, o diuen que segueixen, els mateixos ajuntaments que
organitzen o acullen aquestes instal·lacions. En matèria d’educació, d’educació
ambiental, de sostenibilitat, d’estímul de la imaginació i la sensibilitat, de
respecte, d’educació de valors... Per no parlar de la gran barrabassada que és posar
un gran grup d’infants en un espai tancat amb una sonoritat nefasta i
bombardejats per músiques i sorolls de tota mena.
Però
sí que hi ha qui comença a canviar el rumb d’aquestes pràctiques. L’Ajuntament
de Barcelona les ha capgirades en el seu espai de Nadal de la Plaça de
Catalunya, “La ciutat dels somriures”. Bonic, tranquil, compromès amb les
pràctiques de proximitat, solidaritat, sostenibilitat, creativitat; amb
respecte per als infants, amb unes línies pedagògiques clares i exemplars...
Estaria
bé que per una vegada els ajuntaments catalans anessin a la capital a prendre
nota de com es poden fer les coses.
publicat el 25 de gener de 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada