No fa gaires dies, Carme Junyent,
lingüista i cap del Grup d’Estudi de llengües Amenaçades de la Universitat de
Barcelona, en un acte públic sobre l’estat de la llengua catalana en un futur,
va exposar les condicions que farien falta perquè el català no desaparegués.
“Fer com sempre ens està portant a l’extinció” és una de les idees de la seves
tesis.
En el mateix acte, Pau Vidal, filòleg,
escriptor i traductor, va explanar alguns dels continguts dels seu recent
llibre El bilingüisme mata (el títol
és prou clar).
No podem entrar en detalls, però és
altament preocupant que el que diguin sobre aquest tema els especialistes
s’aparti tant de la política lingüística que es du a terme i de la que es
projecta per a un futur.
Ja fa molt anys (com a mínim des del primer
manifest d’Els Marges, el 1979) que
sociolingüistes i filòlegs adverteixen del precari estat i de l’incert futur de
la llengua, i ofereixen directrius d’actuació als polítics. I fa els mateixos
anys que els polítics no volen escoltar-los.
La moderadora de l’acte va fer notar
com l’acció política és molt eficaç per atacar una llengua, però no es pot fer
servir per a defensar-la. On són els polítics conscients i valents? La llengua
ha de dependre només dels parlants? Això s’acaba?
publicat el 30 de gener de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada