No fa gaires anys que tornen a
aparèixer amb força les botigues de llibres de segona mà. Cada dia se’n veuen
més arreu.
Remenant entre el que s’hi ofereix es
troben molts llibres dels que es fan llegir als estudiants, des dels cursos més
petits fins als universitaris. Si s’observa bé el llibre no hi ha cap dubte de
la seva procedència.
Què vol dir que una persona es tregui
de sobre els llibres que ha llegit en els seus estudis? Que aquell llibre li fa
nosa, que creu que mai no li servirà per a res, que no forma ni mai ha de
formar part de la seva vida; sigui un Roald Dahl, Solitud, els poemes de Salvat Papasseit o els contes de Monzó o
Calders. I vol dir que el llibre no li ha donat res, que no li ha arribat
enlloc, i que ni tan sols li ha agafat una mica d’estima.
Si aquesta és la relació amb un llibre
que s’ha llegit a les aules, és evident que alguna cosa falla en el sistema (i
en sistemes d’aquests, quan falla alguna cosa falla tot el sistema); falla en
l’alumne, en el professor o en instàncies més altes de l’administració.
I falla el sistema i falla la societat
quan en l’imaginari i en la construcció personal substituïm la literatura i la
tradició cultural pels anodins productes d’entreteniment de les multinacionals.
I així ens va.
Publicat el 27 de febrer del 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada