No estem en la millor època per al teatre, el cinema, la música o la
dansa. Ajuntades a la crisi general, les polítiques del govern d’Espanya ataquen directament la cultura i sobretot els
espectacles culturals.
Per això, el fet que l’Atlàntida, el teatre municipal de Vic, presenti
una vegada més uns resultats tan positius, ens ha de fer prendre confiança tant
en els seus gestors com en la nostra societat. I, no podem oblidar-ho, ens ha
de fer jutjar d’una manera molt positiva les polítiques culturals dels
ajuntaments democràtics de la ciutat, que van ajuntar-se a unes dinàmiques endegades
per la societat civil (sobretot en teatre i en música), a vegades amb grans
dificultats i seriosos entrebancs polítics, econòmics i socials.
La compra el 1984 i la gestió de l’antiga Atlàntida per part de
l’Ajuntament van ser molt criticades, com ho va ser l’acció de l’efímer Centre
Dramàtic d’Osona, igualment com encara es posa en qüestió l’existència del
Centre d’Osona de l’Institut del Teatre. Però és evident que aquestes peces van
suposar la creació d’unes dinàmiques i d’un públic que el nou teatre ha sabut
fer tornar.
Una ciutat de cultura no es fa d’un dia per l’altre, i és just
reconèixer allò que hi ha al darrere d’un èxit com el de l’Atlàntida.
publicat el 8 - 02 - 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada