No sembla haver-hi una direcció gaire clara en les darreres
decisions del Departament d’Ensenyament. Ara es recomana als professors que
ensenyin les matèries a base d’exercici pràctics sobre elements de l’entorn
proper a l’alumne. Sorpresa! Novetat! Des dels primers moments de la renovació
pedagògica d’aquest país, que podríem situar als anys seixanta, aquesta ha
estat una premissa bàsica, programàtica i practicada arreu.
A què ve, doncs, ara? L’objectiu no és cap altre que fer que
els alumnes catalans treguin millors puntuacions en les proves de l’informe
PISA. És a dir: No cal que aprenguin, sinó només que aprovin uns exàmens europeus
i ens facin quedar bé.
En lloc de tants consells, potser l’aprenentatge dels
alumnes seria millor si hi hagués més mestres, menys alumnes a les aules,
mestres de reforç, currículums més racionals i les condicions mínimes que
mestres i pares reclamen insistentment.
Una altra obsessió del Departament d’Ensenyament és
l’augment d’hores de classe, com si això fos garantia d’alguna cosa; i especialment
les de matemàtiques, com si fossin l’únic camí per a desenvolupar la
intel·ligència, la capacitat cognitiva, l’esperit crític i tots els
aprenentatges, coneixements i habilitats que es demanen a l’escola. Amén.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada