No
era cap exageració l’afirmació en forma de pregunta que tancava l’anterior
columna d’aquesta secció.
Després
de parlar de la desvirtuació de les biblioteques i dels canvis que han sofert
en la seva funció, les preguntes eren: “Quines biblioteques tenim? Quina societat tindrem en un futur?”.
Naturalment,
el tema no són les biblioteques; només en són una part, un exemple o un
símptoma. La realitat és que avancem amb passes de gegant cap a una societat doblement
desculturitzada. A la desculturització general que pateix el món, gens gratuïta
ni casual ni mancada d’intenció, hi hem d’afegir la desculturització general de
la societat catalana envers tots els aspectes de la cultura que la defineix i
la sustenta.
Certament,
la derrota del 1939 va suposar un cop fulminador, però els retrocés en les
darreres dècades sembla ser molt pitjor. Aquella Catalunya que forjà Prat de la
Riba i que començava a ser una realitat, cada dia s’allunya més.
I
en dir “cultura”, no ens referim (només) al coneixement o al saber, sinó a
qüestions més essencials: Una manera de pensar, de viure, de veure, una
curiositat i gust pel saber i la reflexió, una educació, un estat d’esperit,
una disposició a créixer individualment i fer créixer la societat...
On
és tot això?
publicat el 10 de juliol de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada