No
acabaríem mai el tema de les desculturitzacions que estem patint. Només un
darrer comentari.
L’anterior
columna esmentava Prat de la Riba i el seu projecte nacional, que en cultura
tenia uns eixos fonamentals; entre d’altres: escola, biblioteques i implicació
social a tots nivells (des del mitjans de comunicació a allò que en podríem dir
“estat d’opinió”, “actuació quotidiana” o “el botiguer de la cantonada”);
implicació social que vol dir creure en un projecte de país, creure en la
cultura com a un dels fonaments d’aquest projecte i creure en el paper que
cadascú des de la seva actuació diària hi pot jugar i hi ha de jugar.
Res
més lluny de la realitat dels nostres dies. Organismes públics, institucions
privades, polítics i agents culturals de tota mena, hereus d’aquesta política (i
que encara en viuen) han dilapidat allò que en quedava de construït i sembla
que vulguin sembrar-hi sal.
Els
que no van en aquesta direcció suïcida són pocs i sense altaveus, impotents i ofegats
per la buida faramalla, l’espectacle lluent però putrefacte i anorreador, la
imitació estèril, els falsos didactismes, la falsa universalització del saber,
els dictats dels empresaris...
A
aquest pas, potser aviat pensar serà allò que en diuen “cultura d’elit”.
publicat el 24 d'agost de 2012
publicat el 24 d'agost de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada