No és nou, però ara ha sortit a la llum el despropòsit de
la política d’adquisició de llibres a les nostres biblioteques.
Fa poc es va fer públic un manifest
que ho denunciava i demanava, entre altres punts, uns mínims de clàssics
catalans a les biblioteques. És ben cert que no hi podríem trobar molts dels
llibres canònics i imprescindibles de la literatura i el pensament ni catalans
ni universals.
Que moltes biblioteques tendeixen a
ser centres cívics és tan cert com greu, però és més greu encara que aquesta
dinàmica vingui impulsada per unes exigències polítiques que s’aparten de la
naturalesa i la funció d’una biblioteca i demanen resultats en forma de nombre
d’usuaris.
Així doncs, com que la
responsabilitat de les compres pertany a cada centre, és normal que se subscriguin
a una revista de motos o que comprin dos exemplars del darrer best-seller
oblidable abans de comprar la darrera edició d’un clàssic català indiscutible o
la darrera traducció de la Divina Comèdia.
I és normal (i simptomàtic) que els llibres més comprats per les biblioteques
siguin guies de viatges, còmics i contes infantils.
Una biblioteca és una eina de
cultura, paral·lela i complementària a l’escola. Quines biblioteques tenim?
Quina societat tindrem en un futur?
Publicat el 27 de juliol de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada