No és la primera vegada que uns amics
tornen d’un viatge i van fent elogis a la quantitat d’espais, edificis i
decoracions que es conserven, ja no només dels anys antics, sinó també dels
anys setanta i vuitanta; espais que ara tothom admira, i fins i tot les guies
turístiques indiquen rutes per visitar-los. I els mateixos llocs (bars,
botigues, oficines i també espais públics) treuen rendiment d’aquesta seva
singularitat.
I mentre en parlem, no podem fer més
que pensar en tot el patrimoni que a Vic mateix hi havia i que s’ha anat
destruint.
Nostàlgia? Potser sí. Però, sense
parlar dels locals històrics, imaginem-nos tan sols que Vic hagués sabut
conservar, per exemple, alguns comerços, bars i locals que van projectar Manuel
Anglada o Jaume Cabeza i Josep Vernis. Ara tindríem un tresor; un reclam
turístic, un motiu d’orgull, un element diferenciador de la ciutat.
Però no. Sense sensibilitat, sense
ajuda pública per a conservar i mantenir aquests espais, sense visió de
futur... Sense res de tot això la ciutat va desapareixent.
Ens hem demanat per la nostra
responsabilitat? Podem imaginar quina ciutat tindríem si els nostres
avantpassats haguessin actuat com ho fem nosaltres?
publicat el 26 de febrer de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada