Institut Ramon llull?

No hi havia hagut mai tanta presència de la cultura catalana a l’exterior com amb la creació de l’Institut Ramon Llull.

S’ha fet normal que en els festivals d’arreu del món hi hagi presència de literatura, teatre o música d’aquí. I això és tan fonamental per al coneixement que ha de tenir el món de la nostra cultura i de la nostra realitat com per les relacions vitals –personals incloses− amb altres cultures.

I ha estat així perquè aquest Institut pagava la despesa del viatge. Però això ha canviat. Ara, si un creador és convidat a l’estranger s’ha de pagar el viatge i esperar una resolució favorable, sense tenir-ne cap certesa i condicionada pel nombre de peticions en aquell període. 

Algú creu que, per exemple, un poeta (que no treu cap benefici de la seva poesia) pot pagar-se un bitllet a Ucraïna i esperar la sort que li sigui abonada part d’aquesta despesa? I si és una companyia de teatre, amb tot el seu bagatge? I els formularis per a demanar ajuts són cada vegada més dissuasius.

Això sí, en els fasts oficials no es mira prim en viatges, hotels i convits.

La representació del país i la projecció de la cultura passen sobretot pels creadors modestos, que han normalitzat la presència catalana a l’exterior. I ara què? Desapareixem del mapa?

publicat el 8 d'abril de 2016