de professors

No vaig ser a temps d’atrapar els canvis que Ricard Torrents va fer al Col·legi Sant Miquel de Vic. Hi va arribar en el meu últim any allí, però ja es va notar prou.

D’aquella casa grisa sempre seran en el record (i potser cada vegada més vius) alguns professors que eren una taca de llum, una finestra d’humanitat, un respir i un punt de confiança.

Ara em pregunto què hi feia allí un savi com Ramon Cotrina; però precisament aquí hi ha l’encant. Un home culte, educat, respectuós i capaç d’engrescar a escriure un vailet de catorze anys. Després vam saber qui era realment, i no hem deixat d’estimar-lo.

I un professor de química, el “Senyor Soler” −o “Solé”−, professor i químic d’una adoberia de Vic. Jovial, gens superb, apassionat, contagiador d’entusiasme, despertador de curiositats, comprensiu, amical, proper, confiat. Una rara avis en aquell entorn; bona persona i bon mestre.

O Joan Vila, el matemàtic, amb qui et senties tractat com una persona gran i senties l’emoció d’aprendre, el desig de saber; com amb Antoni Pladevall, o Joan Reig, o Martí Cases, o el Sr. Fargas.

Són, segurament, experiències que marquen més del que ens pensem.

No sé per què parlo d’això, però és que feia molt de temps que tenia ganes de dir-ho. I ja està dit. Gràcies.

Publicat l'11 de març de 2016