Carles Hac Mor

No és la primera vegada que aquí parlo de Carles Hac Mor. Ara, en homenatge i record, provocats per la seva mort aquest dimecres.

Ni qualsevol de les etiquetes que se li puguin atribuir, o que ell mateix s’atribuís (parararèmic, antipoeta, despoeta, infrapoeta...), ni totes juntes, no podrien abastar ni definir la seva obra ni la seva tasca en la literatura i en la cultura catalanes. 

Des d’una postura irreductible radicalment compromesa amb la contemporaneïtat, sense concessions ni cap falsa postura, lluny dels cenacles i dels afalacs, la seva obra, soterrada fins als anys noranta i ignorada encara per alguns, ha estat des de sempre la més avançada, radical i coherent. Una obra sustentada en un coneixement molt ample i fondo de la llengua, de la literatura i del pensament; una obra sovint mal entesa i tractada de gratuïta i frívola, i que ha portat la literatura catalana als llocs més alts del seu panorama.

I tan important com això, la seva actitud i la seva activitat, obertes i generoses amb totes les generacions, a les quals ha estimulat, ha donat veu, ha empès a escriure, a pensar, a fer; a ser.

El far Carles Hac Mor (anti-far) continuarà marcant fites i definint territoris literaris, perquè va molt més enllà d’ell, d’ara i de demà.

Gràcies, Carles.

publicat el 29 de gener de 2016