No se salvarà la llengua només amb la independència. Caldran lleis, usos
i actituds molt ben portades per a assegurar la pervivència del català. No és
una especulació, ho diuen els sociolingüistes, els sociòlegs i els lingüistes. Diguin
el que diguin els polítics, aquest és l’únic diagnòstic creïble i amb fonament,
el diagnòstic dels especialistes en la matèria.
Però si se salvés la llengua, en quin estat perviuria? És evident la
degradació que sofreix en les seves estructures més profundes i definitòries;
l’assimilació al castellà és molt més ràpida i intensa del que podria semblar (i
això també ho diuen els especialistes).
Per això és tan preocupant la formació lingüística dels mestres, la
correcció amb què parlen als nens. Molts pares estan alarmats perquè la
influència de l’escola està deseducant lingüísticament els seus fills, que es
contaminen de les irregularitats de la parla dels mestres (i també de les dels
altres nens, als quals els mestres no volen o no saben corregir). Alhora, els
professors de les facultats d’educació estan alarmats per la desídia i la incúria
lingüística dels futurs mestres, que no volen ser corregits ni corregir-se.
Això és així, sens dubte. No és cap exageració. I, indubtablement, és clar on ens porta.
publicat el 27 d'octubre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada