No han faltat aquests dies elogis a l’editor Jaume Vallcorba i
lamentacions per la seva mort. Certament, és una pèrdua important i aquest país
n’anirà coix. Tot el país se’n ressentirà, i no només “el món cultural”, com
han dit alguns; ja que el llibre, la cultura, afecta a qualsevol àmbit de la
vida i de les activitats d’una comunitat.
Però també és cert que al costat d’editorials com la de Vallcorba, de
prestigi reconegut i amb gran presència i projecció, hi ha un bon nombre
d’editors independents, petits, que amb grans esforços personals duen a terme
una feina rigorosa d’edició, de renovació, de recerca, de risc,
d’especialització... En definitiva, la tasca essencial de l’editor, a la qual
fa temps que han renunciat els grans grups editorials, que han esdevingut
simples negocis de fabricació de llibres, sense gaire, o cap, interès en el
llibre, en la literatura i en la cultura.
Són editors vius, actius, amb iniciativa, amb amor, que lluiten
contracorrent i que tenen en contra tot el sistema comercial i mediàtic, que
editen en uns temps en què fer-ho és una heroïcitat, que obren els horitzons de
la nostra cultura.
Són ells els qui de debò estan construint el país, i a ells els devem
molt més del que no ens pensem. Per ara i per demà.
publicat el 5 de setembre de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada