No tenir
pasta d’heroi ni voler-ne ser és moltes vegades allò que fa que se’n sigui.
L’heroi sovint ho és malgrat ell mateix, s’hi veu abocat per convicció, per
compromís, per dignitat, per voluntat de servei, per coherència, perquè creu de
debò que “algú hauria de fer-ho” i acaba decidint que aquest “algú” bé podria
ser ell.
Cada
vegada són més i més letals les actuacions dels governs i d’associacions civils
contra la llengua i la cultura catalanes i contra els sistemes educatius que
assagen de construir un país normal.
Quan escric aquesta columna, a Mallorca,
Jaume Sastre, un professor d’institut, porta divuit dies de vaga de fam
indefinida (des del 8 de maig) per
una educació digna, de qualitat i en català a les Illes.
Tots els esdeveniments
relacionats amb la vaga es troben al blog http://blocs.mesvilaweb.cat/JaumeSastre.
S’hi pot comprovar el gran ressò internacional que té i sobretot com tot un
poble (i dic “tot”) està al seu costat, amb milers de mostres diàries de
suport.
Sastre
només demana al president negociació i no imposició, demana respecte i bon
govern. S’ha dit que la vida de Jaume Sastre és a les mans de Bauzà. No només
això: la vida de tots nosaltres és a les mans de Bauzà, de Fabra, de Mas... I a
les nostres mans.
publicat el 30-05-2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada