No hi ha dubte que les xarxes socials són un bon aparador del que es fa i el que es pensa. Però es poden girar contra aquell qui s’exhibeix, mostrant una realitat ben pobra.
És el cas d’alguns escriptors o
gent de cultura que en facebooks, twitters o blogs exhibeixen una preocupant
manca de coneixement i domini de la llengua i la redacció.
No es tracta de les concessions i
girs dels missatges breus o dels textos apressats, sinó d’errors elementals
d’ortografia, de morfologia o de redacció en textos convencionals. I, encara,
hi ha qui mostra un preocupant desconeixement de qüestions bàsiques de la seva
matèria (literatura, art, música...)
El més greu és que aquestes mancances es
mostren impúdicament, sense cap mena de vergonya ni complex; no els preocupa
gens aquest desconeixement. On són la consciència i la sensibilitat de la llengua? On
és la consciència professional?
Confessions inconfessables de
correctors d’editorials corroboren aquesta realitat, i fa plorar (o riure)
llegir declaracions d’alguns autors o crítiques als seus llibres quan se’n
coneixen les tristes interioritats reals.
Sabem que no és or tot el que
lluu, però ensenyar així les vergonyes posa molta llum sobre la realitat d’una
cultura que potser no coneixem prou a fons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada