i ara, vinyoli

No s’ha vist encara, crec, un balanç objectiu i real de l’Any Espriu. Ni tampoc un balanç econòmic (en què s’han gastat els diners i en què han revertit). Esperem que aviat es publiquin. 

La sensació, més que ben fundada, és que el pressupost de la Generalitat majoritàriament s’ha gastat (i no “s’ha invertit”) en fastos i elements de façana, alguns tan inútils com les siluetes de cartró del poeta, tan tergiversadors i ineficaços com “la frase del dia”, tan desafortunats com les cançons encarregades a cantants i grups o tan dubtosos com el web oficial. I en uns sous que ningú amb dos dits de raó no pot justificar.

I resulta que els pocs (poquíssims) diners dels ajuntaments o institucions que s’hi han implicat, des d’associacions culturals fins a escoles –i que no han rebut ni un cèntim de l’organització de “l’any Espriu”−, han servit per realitzar les accions més eficaces. Això sí, amb total voluntariat i fent que, en nom de la cultura, grups, actors i músics que han produït espectacles espriuans s’acontentessin amb preus ridículs si volien mostrar-los.

A veure si de l’any Espriu n’hem après alguna cosa i aquest 2014, Any Vinyoli, és realment eficaç per la figura de l’únic poeta realment “exportable” i “homologable” dels nostres dies.

publicat el 24 - 01 - 2014