No és gens difícil veure aquesta escena, que és ben real i molt repetida, amb variacions: en una aula de qualsevol curs apareix un tema de cultura general, de coneixement comú, i els alumnes, que ho desconeixen tot d’aquella qüestió, excusen la seva ignorància en el fet que “a l’escola no ens ho han explicat mai”.
En l’apogeu de l’era de la informació, qüestions com les revoltes dels
60, la donació d’òrgans, les feines del camp o el perquè dels noms dels carrers
solen ser del tot desconegudes pels nens i els joves. S’ha deixat la formació
exclusivament a mans de l’escola; la majoria de famílies hi han renunciat, han
desaparegut els fluxos col·lectius d’informació i els nois no usen les
tecnologies de la informació per a informar-se ni en tenen desig.
L’escola té sentit i funció si és integrada en una societat formadora i
educadora a través de molts mitjans diferents, des de la transmissió oral fins
als mitjans de comunicació.
L’escola no pot ni ha de suportar tot el pes de la formació i
l’educació, però els canvis socials han dut al punt que només ella ho fa. I tan
sols hi ha una solució: canviar les formes de vida. Impossible? Pràcticament. I
que això aboca a una societat suïcida? També. Però ens trobem exactament en
aquest punt. Sí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada