No es coneix cap cultura, cap tribu, cap poble, que no rigui. Potser el
que distingeix els humans dels altres animals és el riure. Però no es troben
gaires tractats sobre aquest fenomen tan complex (des del riure beatífic al provocat
pel sarcasme cruel) i que toca tants camps (l’antropologia, la filosofia, la
sociologia, la moral, la medecina...).
Per què riem? Què ens fa riure? Per què serveix? Riem del mateix ara que
abans? Riuen del mateix diferents cultures? Josep M. Sala-Valldaura, poeta,
assagista, crític, catedràtic de literatura, acaba de publicar un
interessantíssim assaig, Pensant el riure,
a l’editorial Obrador Edèndum, on parla de tot això.
Reflexionar sobre el riure és reflexionar sobre la condició humana,
sobre les relacions que establim amb els altres, amb nosaltres mateixos, amb
les nostres conviccions.
I Sala-Valldaura en aquest tractat guia el lector pels terrenys de la
comicitat, l’humor, la ironia, la sàtira, l’acudit... i a través de tota mena
de manifestacions lligades al riure (populars, cultes,verbals, gràfiques, literàries,
del teatre, el cinema o la tv, noves, antigues...).
Entrar en aquest llibre és un plaer, és aprendre una cosa nova a cada
pàgina. Regaleu-vos-el, que això del riure és curiós, amè i seriós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada