No en té prou, el govern
d’Espanya, de lluitar incansablement contra la llengua catalana. Ni en tenen
prou els partits espanyols, del color que sigui (que en això han prou demostrat
que són iguals), que hi lluiten activament o amb la complicitat del silenci.
No en tenen prou, i ara Espanya
ha començat la lluita contra l’occità, una llengua en un estat encara més
crític que el català.
La Generalitat, seguint la llei,
està iniciant el que serà l’Acadèmia de la Llengua Occitana, projecte que,
lògicament, no té en compte només la variant aranesa de l’occità sinó que
s’estén a tota la llengua, a totes les variants, per tal de normativitzar-ne
l’estàndard, l’únic camí per començar la salvació de l’occità, seguint la
gramàtica de Loís Alibèrt de 1935.
Doncs bé. Unitat d’Aran, partit
lligat al PSOE, es nega en rodó a acceptar una acadèmia així. La vol reduïda a
l’aranès, sense tenir en compte la totalitat de l’occità. És el principi de la
mort de la llengua, com qualsevol sociolingüista sap molt bé i com la història
ha demostrat.
Per què Espanya actua així contra
les llengües? La resposta esfereeix.
Trobaran més informació a
l’article sòlidament argumentat de Marçal Girbau a El Punt-Avui del deu
d’aquest mes i al diari occità www.eljornalet.com
Publicat el 19 - 04 - 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada