No deu estranyar a ningú que se
celebri amb tant de renou el centenari del naixement de Salvador Espriu (com a
mínim, amb enrenou; l’eficàcia ja és una altra cosa). Espriu és un escriptor
indispensable i una figura important de la Catalunya contemporània, es mereix
l’homenatge.
Però potser valdria la pena de
repassar els aniversaris literaris d’aquest 2013:
Resulta que també és el centenari
de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, un dels més alts poetes lírics del XX;
de Joan Teixidor, l’autor d’El príncep,
un dels llibres imprescindibles; de
Marià Villangómez, poeta i traductor, que supera l’Escola Mallorquina i
universalitza la literatura illenca; de Joaquim Amat-Piniella, l’autor de K. L. Reich, el testimoni català dels
camps d’extermini; d’Aurora Díaz-Plaja, escriptora, bibliotecària, crítica,
activista; de Joana Raspall, escriptora, lexicòloga, intel·lectual, sortosament
encara viva.
I és el sisè centenari del
naixement de Joanot Martorell, l’autor de Tirant
lo Blanc; el setè centenari de la mort de Bernat Metge, el primer
humanista; el vintè aniversari de la mort de Vicent Andrés Estellés, de Josep
Maria Llompart i de Joaquim Soler; el quinzè de la de Joan Fuster i el desè de
la de Miquel Martí i Pol.
Davant d’això, potser no cal dir
res més.
publicat el 03 - 05 . 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada