editors?

No fa gaire s’han lliurat a Palma els premis “Cavall verd”, al millor llibre de poesia i a la millor traducció de poesia editats el 2011. Ragtime, de Francesc Garriga, i la traducció feta per Antoni Clapés de Tomba de Lou, de Denise Desautels, han estat els llibres premiats.

Aquests són dels pocs premis en què no compten interessos editorials ni comercials. Es donen a llibres ja publicats i són purament premis de prestigi. I és ben simptomàtic que els llibres premiats no pertanyin a cap dels grans grups editorials, sinó a dues iniciatives modestes que sobreviuen a contracorrent i amb gran esforç: LaBreu i Cafè Central.

Simptomàtic perquè és evident que les grans editorials han abdicat de la seva funció editorial. Han passat a ser empreses on només compten criteris empresarials i que han oblidat qualsevol relació amb la literatura, amb la cultura o amb la seva gent. Els fills d’ESADE han substituït els fills de les facultats de lletres.

Així s’entén la darrera acció del més gran grup editorial català: Treure de circulació els quatre volums de l’obra completa de Verdaguer, convertir els exemplars en pasta de paper i fer així que enlloc no es pugui trobar l’obra d’un dels poetes més emblemàtics del país.

Això són editors? Simplement: no.

Publicat el 20 - 04 - 2012