No.
Que no es pensin haver-la llegida, aquells qui hagin vist l’adaptació per
televisió de Vida privada, de Josep
M. de Sagarra, una de les novel·les clau del segle XX català.
Deixem
a part la qualitat del film, que els crítics coincideixen a lloar. El cinema i
la literatura s’expressen amb llenguatges ben diferents, encara que el text
remeti a imatges i el cinema a voltes usi llenguatge; i és difícil que una
imatge digui el mateix que mil paraules.
La
relació entre aquest film i la novel·la deu venir a ser la mateixa que hi ha
entre viure una experiència i que us l’expliquin. Posem només l’exemple de la
primera escena del llibre, el despertar de Frederic de Lloberola a la cambra de
Rosa Trènor, una meravella narrativa molt complexa i que ha fet escriure força
pàgines als crítics. El film la resol amb un primer pla de Frederic obrint els
ulls i una imatge de l’estança. Aquest és només l’argument extern de l’escena,
però en el text hi ha tant que les imatges no han pogut donar!
És
així, no hi ha res a fer. És en allò que en diem “literatura” on rau la
diferència.
I si
no, feu la prova: llegiu la novel·la i compareu les dues experiències. És clar
que per fruir tant de l’una com de l’altra s’hi ha d’estar educat, i això no
s’ensenya enlloc.
publicat el 18 de maig de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada