No s’haurien d’oblidar mai
aquestes dues frases. Reproduïdes entre cometes i no desmentides: són literals.
Una és de la presidenta d’un
partit català: “No podemos permitir que el catalán sea lengua vehicular en las
escuelas.”
L’altra és del president d’un país
que té per llengua natural i oficial el dialecte balear del català: “Yo quería
que nuestros niños no hablasen el catalán de Cataluña y lo haremos posible.”
Diu @pauobrador: “No hi ha
multilingüisme si no s'estima la llengua pròpia. Com tampoc no hi ha país
mentre es continuï promovent la ignorància.”
Quin polític sensat legislaria
per eliminar la seva llengua? Qui és capaç de voler la marginació i la mort
d’una llengua, la seva i de la seva gent? A quins dictats, a quina finalitat,
pot obeir aquest genocidi suïcida?
¿Com ha de ser una persona per
mantenir-se inamovible en els seus propòsits contra el seu poble, contra els
tribunals, la pedagogia, la lingüística, la ciència i el sentit comú?
Què deuen esperar a canvi
d’aquesta actuació? Quina és la paga al botxí? Són motor o instrument? De què?
I a qui pensi que “genocidi” és
un terme exagerat, recordem-li que al País Valencià, un jutge acaba
de condemnar a sis mesos de presó una persona per parlar en la seva llengua a
la seva terra.
publicat el 4 - 10 - 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada