No fa gaires dies que ha començat l’estiu de debò. Allò que la majoria
de gent fa vacances, les platges i les piscines s’omplen, s’omplen aeroports i
carreteres, les terrasses dels bars i els passejos; les ràdios i televisions desmunten
la programació; els diaris s’aprimen i canvien les seccions; les ciutats
turístiques fan aquella pudor tan particular... Ja som a l’estiu-estiu.
I amb l’estiu cada any arriba la mateixa contradicció:
Aquests dies s’aprofiten per llegir, ja que ara es té el temps que no es
té en altres èpoques. Però no s’aprofita per llegir allò a què es pot dedicar
tot aquest temps, obres complexes que demanen concentració i hores per
endavant, sinó que, “com que és l’estiu”, es veu que toca llegir obres
lleugeres, entretingudes, per passar l’estona.
I el mateix passa amb el cinema i amb el teatre i amb tot: “No em feu
pensar, que és l’estiu i estic de vacances”.
És a dir: quan no és estiu, com que la feina ens ocupa molt de temps i
ens atabala, no podem dedicar-nos a allò que enriqueix, forma i fa pensar. I
quan és estiu, com que estem de vacances, tampoc. Fantàstic.
Si no volem morir, potser que repenséssim això de “lectures d’estiu” o
“activitats light estiuenques”. Si no, estarem distrets, sí, però morts per dins.
publicat el 9 d'agost de 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada